Director : ERAN RIKLIS
Una de les pel·lícules que m’ha agradat mes en els últims mesos
Tema : conflicte inter-cultural israelita- palestí
Situació : franja de Cisjordania
El director es d’origen israelià però a viscut a diferents països. Això l’hi permet tenir una visió més amplia i distant del conflicte, que es reflexa en la peli ja que la seva posició es neutral, no es defineix a favor de cap banda.
El director utilitza dues dones que pertanyen a dues comunitats enfrontades per exaltar els valor humans per sobre dels culturals ja que tant Salma d’origen palestí, com Mira d’origen israelià,
s’enfronten d’igual manera a les seves cultures.
Salma , viuda que sobreviu d’un camp de llimoners que ha heretat del seu pare, ha de fer valdre els seus drets per davant de la seguretat del primer ministre israelita que va a viure enfront del camp de llimoners.
El director presenta el conflicte com un equilibri de força entre les dues cultures , situant el desenllaç a favor del mes fort i en que dues dones han d’enfrontar-se al seu entorn opressiu.
M’ha emocionat el fet que hi hagi algú que pugui presentar el conflicte sense emfatitzar si hi ha bons o dolents. També el fet de que a la pel·lícula ens transmetin aquests valors.
Aquesta film m’ha fet pensar en el fet que la informació ens ve manipulada i ens crea una opinió dirigida cap un costat o l’altre.
Pensant en l’eficàcia de la estructura cinematogràfica crec que aquesta està en la filmació de la majoria de situacions dues vegades però oposades, com un mirall que reflexa mons diferents, inclòs reforçat en els plans mes íntims i poètics, per exemple: el retrat de la protagonista quant es pentina o es posa les joies, es mostra l’esquena i la cara reflexada en el mirall, tot una subtil combinació d’oposats: cara- creu, joventut- vellesa, vida – mort.....
La peli parla de la incomunicació, de la soledat, de les estructures socials de poder, de la impotència, del destí.
ROSER FIGUERAS
Una de les pel·lícules que m’ha agradat mes en els últims mesos
Tema : conflicte inter-cultural israelita- palestí
Situació : franja de Cisjordania
El director es d’origen israelià però a viscut a diferents països. Això l’hi permet tenir una visió més amplia i distant del conflicte, que es reflexa en la peli ja que la seva posició es neutral, no es defineix a favor de cap banda.
El director utilitza dues dones que pertanyen a dues comunitats enfrontades per exaltar els valor humans per sobre dels culturals ja que tant Salma d’origen palestí, com Mira d’origen israelià,
s’enfronten d’igual manera a les seves cultures.
Salma , viuda que sobreviu d’un camp de llimoners que ha heretat del seu pare, ha de fer valdre els seus drets per davant de la seguretat del primer ministre israelita que va a viure enfront del camp de llimoners.
El director presenta el conflicte com un equilibri de força entre les dues cultures , situant el desenllaç a favor del mes fort i en que dues dones han d’enfrontar-se al seu entorn opressiu.
M’ha emocionat el fet que hi hagi algú que pugui presentar el conflicte sense emfatitzar si hi ha bons o dolents. També el fet de que a la pel·lícula ens transmetin aquests valors.
Aquesta film m’ha fet pensar en el fet que la informació ens ve manipulada i ens crea una opinió dirigida cap un costat o l’altre.
Pensant en l’eficàcia de la estructura cinematogràfica crec que aquesta està en la filmació de la majoria de situacions dues vegades però oposades, com un mirall que reflexa mons diferents, inclòs reforçat en els plans mes íntims i poètics, per exemple: el retrat de la protagonista quant es pentina o es posa les joies, es mostra l’esquena i la cara reflexada en el mirall, tot una subtil combinació d’oposats: cara- creu, joventut- vellesa, vida – mort.....
La peli parla de la incomunicació, de la soledat, de les estructures socials de poder, de la impotència, del destí.
ROSER FIGUERAS
1 comentari:
Hola Companys i companyes cinèfils.
Roser, m'ha agradat l'analisi breu i concret que fas de la película LOS LIMONEROS.
No l'he vist però ho faré quan pugui perquè és un tema que m'apassiona.
No sé si el film en fa esment però et diré que quan apuntes que:
"La peli parla de la incomunicació, de la soledat, de les estructures socials de poder, de la impotència, del destí", no fas esment a la RELIGIÓ, millor dit, als fonamentalismes religiosos.
Penso que el gran drama del pròxim orient i dels paisos assiàtics més propers (Afganistan, Iran, Irack etc.) no és més que un conflicte de religions.
No hi ha diàleg perquè els fonamentalismes porten una bena als ulls, la que ells anomenen la VERITAT ÚNICA.
L'esglesia Catòlica també ho va egercir. Ara, per sort, a occident ens hem pogut desempellagar d'aquell llast DELS FANATISMES(induïts i imposats pel poder).
No es pot aclarir el problema mentre els pobles no es despullin de la disfressa de les religions. Marx tenia tanta raó "Són l'opi dels pobles".
felicitats atots
J. Mèlich
Publica un comentari a l'entrada