Realment ha estat un plaer llegir els articles del Albert, del Mèlic i del Alan sobre lo essencial de la visió cinematogràfica
Jo crec que coincidiu en tot en el concepte però no en les paraules
L’Albert i l’Alan donen molta importància a la predisposició per veure els diferents artefactes visuals, incloent la percepció en els conceptes de mirar i veure.
El Mèlic assimila el mirar i el veure a una conseqüència física del sentit de la vista, sense que sigui interpretada per el cervell. A la interpretació d’aquestes imatges li diu reflexió
No se si aclareix la total proximitat de les vostres tesis la cita del pròleg del llibre “Modos de ver” de John Berger:
“LO VISIBLE NO ES MAS QUE EL CONJUNTO DE IMÁGENES QUE EL OJO CREA AL MIRAR. LA REALIDAD SE HACE VISIBLE AL SER PERCIBIDA Y UNA VEZ ATRAPADA, TAL VEZ NO PUEDA RENUNCIAR JAMAS A ESA FORMA DE EXISTENCIA QUE ADQUIERE EN LA CONCIENCIA DE AQUEL QUE HA REPARADO EN ELLA”
Si no ho entenc malament de tot plegat conclueixo:
Lo visible + la percepció = lo visible + la reflexió = el veure = el mirar
Us felicito perquè porteu el cine a la sang i a mes per com escriviu, es pura literatura, emocionant……
JOSEP INGLADA
Pilar del 3 de vuit Març del 2014
Fa 10 anys
1 comentari:
Per part meva, gràcies Josep per la teva generositat en l'afalac.
Si em permets, et dirè que per a completar allò que jo vaig dir, potser t'has deixat una cosa força important.
Sí, jo dic que la vista, visió o com se li vulgui dir, és un fet fisiològic. Però al final faig referència al resultat concloent d'aquest fet en el nostre cervell i la nostra sensibilitat.
Les imatges m'entren pels ulls (els vehicles) però un cop dintre meu hi ha un alambic que filtra i destil.la tot allò que he vist. És el que en teatre (i en cinma també, perquè el cinema no és més que teatre enllaunat) en diem la catarsi. La reacció o la "purificació" (segons els grecs) que cadascú de nosaltres en fem d'allò que hem vist. Aquesta és la "feina" principal de l'espectacle: ferir o afalagar, o acaronar o delectar la nostra sensibilitat.
perdona'm aquesta botifarra.
Salut i endavant!
J. Mèlich
Publica un comentari a l'entrada