“El més essencial és saber veure”
L’Alberto Caeiro tenia per ofici guardar el Ramat, però la seva vocació més segura consistia a veure. D’ell, només ens han arribat unes paraules amb les quals enregistrava els processos delicats i austers de la seva visió. És ben cert que mai va existir amb la forma humana d’un cos: però en Caeiro, l’heterònim més subtil de Fernando Pessoa, va dir:
Lo esencial es saber ver,
saber ver sin estar pensando,
saber ver cuando se ve,
y no pensar cuando se ve
ni ver cuando se piensa.
A aquesta doctrina dedicarem la nostra activitat. El cicle de pel·lícules que veurem inclou des de l'inici del cinema clàssic fins les portes de la gran renovació dels anys seixanta. Però no seguirem un criteri històric, més enllà d’una delimitació espaciotemporal bàsica que permeti orientar-nos. Les pel·lícules seleccionades tenen en comú el tipus de requeriment que li plantegen a la mirada de l’espectador. La proposta té per objectiu, a més de goig d’una sèrie de pel·lícules excepcionals, suscitar la nostra reflexió sobre els elements nuclears del cinema: mirada, temps i acte.
Javier Codesal
Director del curs.
Pilar del 3 de vuit Març del 2014
Fa 10 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada